Actualment vivim en una societat deshumanitzada i accelerada, instaurats en una voràgine diària on els valors que ens regeixen són els del mercat generant frustració i emocions negatives arrossegant-nos  a viure a una contínua situació d'estrès i ansietat que no contribueix a la nostra salut mental.


I en aquest context hem submergit als nostres fills, on ni tan sols deixem als nens ser nens. Fa poques setmanes publiquem l'article “La paternitat i/o maternitat Imperfecta” on descrivíem una de les tipologies de paternitat més hostils per a la salut mental dels nostres fills.

 
En termes generals podríem afirmar que tant nens com nenes s'han convertit en éssers intocables, justificats i exhibits contínuament, programant les seves agendes en les quals a penes els permetem temps per a gaudir i jugar.

 


“Avui dia no tenen temps de res, ni tan sols per a avorrir-se ni per a sorprendre's”




Tant en psicopedagogia i psicologia infantil molts pares acudeixen a la consulta en cerca d'ajuda per a millorar la gestió de la frustració i de les emocions dels seus fills/as.

 
Durant les entrevistes  inicials que duem a terme en totes les intervencions tant de psicologia infantil com psicopedagogia amb els pares sempre aconsellem que l'establiment de límits i d'anar desplegant estratègies d'autonomia serà el primer pas per a poder implementar estímuls-resposta que afavoreixin la seva autoestima i seguretat, tan necessaris per a fer front a les pors que els paralitzen i incapaciten en el seu procés d'aprenentatge acadèmic, social i emocional.

 


 «Jugar en família reforça l'autoestima i la seguretat dels nens»

 


La millor manera d'ajudar-los és restablir la comunicació amb ells, ensenyar-los; en lloc de resoldre els seus problemes i per a això hem de dedicar-los temps i aprendre a escoltar-los.

 

Els jocs educatius fomenten la comprensió, el llenguatge, la intel·ligència matemàtica i el pensament lògic-analític que els ajudessin a desenvolupar les seves capacitats cognitives, socioemocionals i d'aprenentatge. No obstant això, en aquest procés tenim clar que no qualsevol joc o activitat serveixen, sinó que cal buscar el que més s'ajusti a cada nen i a cada família.  


 

“No existeix la fórmula del joc perfecta, el més important és que es vaig adequar a cada nen/a”



 
En psicologia introduïm el joc en tots els processos terapèutics, ja que a través d'ells aconseguim afermar la seva confiança i establir un vincle emocional entre terapeuta i els més petits.

 


Queda acreditat a través de múltiples estudis que dedicant un mínim de 15 minuts diaris a jugar amb els nens aconseguirem recuperar el vincle afectiu i emocional.




I els adolescents? També es pot utilitzar el joc per a recuperar el vincle afectiu i emocional?



L'equip de psicòlogues del departament de psicologia juvenil ens comenta que en el cas de joves i/o adolescents és més complicat a causa de la pèrdua de vincle natural que es produeix en aquesta etapa de la vida amb els pares; no obstant això, ens comenten que també recomanen a la família que indaguin i busquin jocs perquè de manera adequada puguin aconseguir que s'enganxin i restableixin vincles.



Existeixen jocs que permeten una fluïdesa en la comunicació que ajudaria als pares conèixer els seus pensaments, en quin moment es troben i el més important recuperar la confiança i complicitat perduda.

 

En resum, els jocs ens permeten crear estratègies i dinàmiques per a interactuar amb els petits, contribuint en el seu desenvolupament i oferint-los ajuda per a gestionar les seves emocions, resoldre conflictes, millorar la seva autoestima, restablir les seves habilitats socials i/o gestionar la seva ansietat o agressivitat.

Meritxell Alcaraz Forte 

Psicòloga col·legiada núm. 13.018 

Institut Alba: Centre de Psicologia, Psicopedagogia i Logopèdia






Prestem els nostres serveis en localitats pròximes: Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Cabrils, Cabrera, El Masnou, Alella, Teià, Tiana, Mataró, Montgat. També ens trobaràs en psicologia en línia.