Entre els segles I i II d.C el poeta romà Desè Juny Juvenal va incloure “Orandum est ut sit mens sāna in corpore sānō” en la seva sàtira poètica sense saber que segles després, i malgrat el context religiós per la qual va ser manuscrita, el seu ús a partir del segle XX va començar a contextualitzar-se entorn a les emocions i el cos.


En 1911, William James va escriure “L'Evangeli de la Relaxació”, en el qual considerava necessari fer una correlació entre el cos i la ment, la qual cosa traduiríem com que la salut mental i la física estan connectades entre si a través de les emocions.

 

“Quan les emocions fallen, aquestes poden afectar el benestar físic”


 
En termes genèrics, quan patim problemes físics que ens ocasionen malestar, malgrat no trobar fisiopatologies clíniques que puguin justificar la causa orgànica ho denominem somatización.

 
Les característiques principals d'aquests trastorns són la reiterada presentació de símptomes somàtics que la medicina no pot explicar, la qual cosa representa una demanda contínua de proves complementàries i derivacions internes, malgrat obtenir resultats negatius en les successives proves amb l'elevat risc de patir ansietat, angoixa, traumes o inexpresión emocional.


 

El 75% dels pacients que pateixen depressió o atacs de pànic sol·liciten ajuda psicològica exclusivament per símptomes somàtics
 


En la somatización trobem tres factors:
  • Experiencial: Relatiu als símptomes que experimenten els pacients.
  • Cognitiu: La interpretació que els pacients fan dels seus símptomes.
  • Conductual: La cerca constant de diagnòstic i tractament de manera persistent.
     


Estadísticament la somatización és més freqüent entre dones i els símptomes comencen a percebre's abans dels 30 anys
 


Singularitats en la personalitat de pacients amb somatización:
  • Els pacients s'expressen amb una preocupació excessiva i desproporcionada.
  • Presència associada de símptomes d'estrès, ansietat o depressió.
  • Viuen en una angoixa constant i necessitant atenció individualitzada.
  • Són freqüents els trets de personalitat de tipus ansiós i dependent.
  • La seva situació vital és insatisfactòria, amb dificultats laborals, conjugals o econòmiques.
  • Freqüents mancances afectives en la infància; en una minoria, maltractament i fins i tot abusos sexuals.
  • Solen ser persones sobreexposades a la malaltia des de la infància.
     

En una de les sessions clíniques que realitzem de manera periòdica en la consulta elaborem un llistat amb els trastorns més característics que atenem en consulta:

  • Trastorn per somatización: Consulta per molèsties derivades dels símptomes i no per la por de patir alguna malaltia. En l'actualitat ja no es reconeix en la classificació del DSM-5.
  • Hipocondria:  La principal característica és la preocupació (i convicció) de patir una malaltia greu. S'alarmen amb molta facilitat i l'ansietat fa acte de presència recurrentment pel seu estat de salut. Equival al «trastorn d'ansietat per malaltia» de la classificació del DSM-5.
  • Trastorns dissociatius: Aquests pacients descriuen símptomes d'alteració motora o sensitiva que en presentar-nos les proves mèdiques mostren incompatibilitat entre el símptoma i les possibles afeccions.
  • Síndromes somàtiques: Entre el físic i el psicològic, com la síndrome de fatiga crònica, la fibromiàlgia o la síndrome de l'intestí irritable. L'avantatge d'incloure'ls com una síndrome funcional és que, en aproximar-se al model mèdic, el pacient l'assumeix millor. En general, en el maneig d'aquests trastorns es poden emprar els principis que s'apliquen al tractament de les somatizaciones.
  • Coexistència de diversos trastorns: L'ansietat i depressió són molt  freqüents en aquests pacients.


En Institut Alba quan abordem el diagnòstic de pacients que presenten signes de somatización aconsellem fer-ho des d'un enfocament biopsicosocial, ja que alhora que s'exploren les proves mèdiques els pacients es mostren més oberts a comentar els seus símptomes que quan s'hagi descartat la malaltia.

Considerem fonamental transmetre als nostres pacients la seguretat que les seves queixes són tingudes en compte i recomanem acudeixin al seu centre mèdic de referència a realitzar una exploració clínica que conclogui que no hi ha una malaltia física.


L'equip de psicologia infantil, juvenil i adults considerem que el suport familiar és fonamental. En sessions familiars informem i traslladem estratègies com l'evitació de confrontació i que no utilitzin frases tipus: «Tot està bé, el problema no és físic…; no tens aquesta malaltia...». Aquestes verbalitzacions poden ser interpretades com una acusació i generar frustració i incomprensió de la simptomatologia presentada i soferta. Per això és tan important enfortir l'empatia i el vincle relacional.


Si en el moment que estàs llegint aquest article et sents identificat/a, et recomanem que prenguis consciència de les teves emocions i sentiments per a poder entendre i/o evitar aquestes circumstàncies que interfereixen en la gestió de la simptomatologia que és present.

 
Per a això, us animem que uns minuts al dia us pareu a reflexionar quines emocions sents, quin és l'origen de les mateixes (pensaments negatius, creences desadaptativas) i de quina manera aquestes emocions es fan presents (intensitat, freqüència). Això us ajudarà a tenir una major consciència sobre elles i aprendre a gestionar-les.

Com va dir Sigmund Freud, les emocions inexpresadas mai moren. Són enterrades vives i salin més tard de pitjors formes.  

Esperem que us hagi estat d'interès i si necessiteu ajuda professional compteu amb l'equip de psicologia juvenil i adults per a atendre-us i ajudar a afrontar i superar aquesta etapa de la vostra vida.

 

  

Marta Romero Aznar
Psicóloga General Sanitària 15754 (COPCV)

Institut Alba - Premià de Mar (Maresme)



Prestem els nostres serveis en localitats pròximes del Maresme: Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Cabrils, Cabrera, El Masnou, Alella, Teià, Tiana i a través de psicologia en línia