La vida sexual ha de ser concebuda com una font de benestar i de salut física i mental. No obstant això, el funcionament natural de la mateixa és molt vulnerable a la presència d'estressors externs (pèrdua d'ocupació, crisi de parella, canvis de rutines, mudances...) i d'estressors interns (ansietat, crisis d'identitat, baixa autoestima, estat d'ànim depressiu...).
Tot i així, difícilment trobem una causa única que expliqui un canvi en l'activitat sexual d'una persona ja que el seu origen i manteniment acostuma a ser multicausal. D'aquesta manera, moltes són les situacions quotidianes que poden alterar el ritme normal de l'activitat sexual d'una parella.
En alguns casos, ens trobem davant la ressolució espontània del problema sexual, sobretot quan la causa és un estressor puntual i temporal. No obstant això, en molts altres casos, la dificultat sexual es manté i agreuja en el temps, generant dubtes i malestar a tots dos membres de la parella.
En aquests casos està indicada la teràpia sexual, en la qual un professional especialitzat utilitza un conjunt de tècniques i estratègies psicoterapèutiques dirigides a la ressolució del problema present i a la intervenció sobre les causes que ho han generat i mantingut.
També existeixen casos en els quals la disfunció sexual té un origen fisiològic (mèdic). En aquests casos, es fa necessària la intervenció farmacològica i mèdica. No obstant això, també està indicat el seguiment psicològic per part del terapeuta sexual, per resoldre les dificultats emocionals que s'han pogut anar generant com a conseqüència del problema (baixa autoestima, temor davant l'inici de l'acte sexual, sentiment de culpa...).
