En psicologia, el terme dissonància cognitiva fa referència a la tensió existent en el sistema d'idees, creences i emocions quan simultàniament es perceben dos pensaments que es troben en conflicte.




“Cada individu té la seva pròpia manera d'avaluar-se a si mateix”




L'existència de dos elements dissonants ens provoca un estat d'estrès i ansietat, la qual cosa ens motiva a tractar d'eliminar-los i a evitar informacions que l'augmentin. Davant aquest succés serem capaços de realitzar qualsevol cosa que redueixi l'estrès emocional que ens indueix la dissonància.



A pesar que pugui ser la primera vegada que escolteu aquest concepte, en psicologia s'aplica des de mitjans del segle XX on l'autor, Leon Festinger, psicòleg estatunidenc va revolucionar el camp de la psicologia social a través de la seva obra “La Teoria de la dissonància cognitiva”.


Segons Festinger, una persona que malgrat saber tot sobre si mateixa, la seva conducta i les circumstàncies que li envolten en algun d'aquests pensaments sorgeixen contradiccions malgrat ser conscient que des d'un punt de vista lògic i psicològic el perjudica.




Les persones actuem irracionalment en aquells pensaments que ens generen ansietat, nerviosisme o malestar mantenint la consistència interna de les seves creences i de les idees que han interioritzat

En altres paraules, acceptem la mentida com una veritat optant per autoenganyar-nos per a fer que desaparegui el nostre malestar.


Per a provar aquesta teoria Festinger va realitzar un curiós experiment en 1959 al costat de James Merrill Carl Smith amb estudiants de la Universitat de Standford dividint-los en tres grups i assignant-los tasques avorrides, repetitives i poc motivadores. Al primer grup se'ls va agrair la seva participació.

En canvi, als altres dos grups se'ls va demanar que mentissin i diguessin a un nou grup d'estudiants que acceptessin fer l'experiment perquè les tasques que havien de realitzar eren molt divertides. Al segon grup se li va oferir un dòlar com recompensa per aquesta segona part associada amb mentir als nous estudiants i tercer se'ls va oferir 20 dòlars per participar de la mentida.


Després d'una setmana, Festinger va cridar als estudiants de l'experiment i els va preguntar què els hi havia va semblar la tasca. Sorprenentment al segon grup que va rebre un dòlar com recompensa va respondre al seu professor que la tasca els havia resultat molt divertides, en canvi els altres dos grups van respondre amb sinceritat afirmant que les tasques van ser avorrides.



Per al grup dos, que la seva recompensa d'un sol dòlar resultava insuficient, els reconfortava l'autoengany per a alleujar la tensió generada per la infravaloració que havien sofert i van afegir que tornarien a repetir l'experiència si així ho sol·licitava Festinger. Per a la resta, principalment per al grup que va rebre 20 dòlars de recompensa, la injecció econòmica els va reconfortar i no van tenir la necessitat de seguir amb la mentida.



Hem volgut consultar als diferents equips de psicologia infantil, psicologia juvenil i psicologia d'adults perquè ens indiquin tres consells pràctics per a ajudar a superar la dissonància cognitiva:


  • Afegir nous elements cognitius que siguin coherents amb la conducta
  • Donar major valor a les acte creences que donen suport a la conducta triada
  • Negar-se a acceptar la dissonància.



Esperem que hagi estat del vostre grat i interès aquesta teoria tan present en el nostre dia a dia que passa desapercebuda en moltes ocasions generant-nos situacions continuades d'estrès i ansietat.

Si desitjeu  més informació referent a la teoria de dissonància cognitiva de Festinger us deixem enllaç de descàrrega sobre la formació de creences i els errors en l'atribució de la causalitat elaborat per l'oficina d'avaluació de medicaments del SES.

Meritxell Alcaraz Forte 

Psicòloga col·legiada núm. 13.018 

Institut Alba: Centre de Psicologia, Psicopedagogia i Logopèdia











Prestem els nostres serveis en localitats pròximes: Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Cabrils, Cabrera, El Masnou, Alella, Teià, Tiana, Mataró, Montgat. També ens trobaràs en psicologia en línia.